Farem el que sabem fer: defensar el nostre model d’escola i de societat

Gràcies al professorat de col·legis/IES/universitat i al personal no docent de les universitats que ens han votat. Una sensació agredolça ens va quedar analitzant els resultats de les eleccions, d’una banda continuem sent la primera força en la universitat i d’una altra continuem sent la segona força en col·legis i instituts públics, però…

En la universitat, som la primera força, tenim representació en totes les universitats públiques valencianes (només amb CESIF i UGT), i traiem 13 delegats a la segona força que és FETE-UGT PV. És el reconeixement del treball realitzat dia a dia, treball gens senzill, en una situació de greu crisi pressupostària i d’atacs constants a les universitats públiques. Però nosaltres hem estat ací, en la mobilització, en els acords.

De totes maneres abans d’analitzar breument els resultats en escoles i instituts públics, etc. desitge assenyalar que destaca l’augment dràstic de l’abstenció i la necessitat, per tant, del nostre treball futur per a augmentar la implicació i la participació. En les eleccions en la universitat, no és notícia que la participació ha sigut baixa, no ha variat gens. Però per primera vegada en els col·legis i instituts, el primer sindicat per resultats és el de l’abstenció, per primera vegada més del 50% de companys i companyes s’han abstingut. Pensem que excuses poden haver-hi moltes, no hi ha hagut acord de meses electorals, els companys i les companyes han hagut de desplaçar-se, no hi ha hagut permís de dues hores per votar… no hi ha hagut cap campanya institucional de l’Adm. educativa per a promoure la participació,  no s’ha tingut informació –sempre– d’on estaven localitzades les meses, no s’ha permés, en els centres organitzar torns per anar a votar, plovia a Alacant… el cas és que el 54% de les companyes i dels companys de l’ensenyament públic han donat l’esquena a les eleccions i per tant als sindicats docents. Les conseqüències han sigut immediates i el futur ja veurem el que ens ofereix.

En l’ensenyament públic, els sindicats que hem sigut conseqüents i responsables al llarg d’aquests quatre anys no hem sigut protegits pels resultats electorals. L’acció dels quatre sindicats, la majoria plural, que hem dut el pes de les negociacions i dels acords, no ha sigut suficient per a moure a l’electorat a donar el seu suport en les urnes.

Recuperem el futur ha sigut i és el nostre lema en aquest any electoral, però hem patit una retrocés en vots, encara que només represente un 3% de representació, però sobretot una pèrdua de 7 delegats dels 33 que en teníem.

Mai he sigut partidari de pal·liatius, al pa pa i vi al vi, l’abstenció ens indica que el fet no ha sigut suficient i, el que és més preocupant, que és poc important per al professorat. La campanya dels de sempre utilitzant la terra cremada com a argument, ha tingut un efecte boomerang. El seu argument que els acords han vingut del cel, i que les millores ens les regalarien sembla que ha transcendit. L’acord del personal interí (el cobrament de l’estiu i la pròrroga de la reordenació)[1]; l’acord de recuperació dels sexennis (pagament d’ofici, recuperar els dos anys perduts, compte de formació); l’acord de cobrament dels 44 dies, etc. Des de la responsabilitat sindical la FE de CCOO PV ha actuat, sempre, en defensa dels interessos i del bé del professorat.

La FE CCOO PV ha estat en totes les mobilitzacions en defensa de l’educació pública, en la LOMCE i en contra de tots les retallades en inversió pública i en drets laborals, hem participat en totes les vagues convocades, com ningú. Hem sigut agents actius del consens en plataformes i mobilitzacions, però ens fa l’efecte que la campanya de descrèdit sindical contra els sindicats sociopolítics i de classe com el nostre, també ha sigut molt efectiva. Assumim amb humilitat els resultats, hem de treballar millor, i sobretot hem d’explicar permanentment les accions que desenvolupem. El dia a dia per a nosaltres, sempre ho ha sigut, però a partir d’avui més.

Gràcies de nou, als companys i a les companyes que ens van votar el 4 de desembre, els representarem amb dignitat i farem el que millor sabem fer que és defensar amb ungles i dents les nostres condicions laborals, els nostres centres de treball, el nostre model d’escola i de societat. Però sobretot aprendre dels errors i convéncer, juntament amb ells, als treballadors de l’ensenyament que ens han donat l’esquena perquè compten amb nosaltres.

Ara hi ha un sol sindicat que ostenta la majoria sindical. Nosaltres farem la nostra política sindical, moltes vegades coincidirem… però l’STEPV ja no podrà assenyalar que uns altres són els responsables; ells han d’assumir la responsabilitat en la negociació col·lectiva.