En la primera es va parlar del gènere, els rols, masculinitat i feminitat, entre altres temes i han debatut, qüestionat, criticat, dubtat, han sorgit sorpreses i han crescut posant sobre la taula inquietuds i realitats. En la segona les xiques i xics van pensar i van dissenyar, i en definitiva, van crear l’obra de teatre que representen.
A través de 7 sketches han tractat de plasmar les crítiques, els dubtes, les situacions reals i les pressions que ells com a reflex de la seua joventut senten al seu dia en la seua condició de dona o d’home.
ELS SKETCHES
La creació: paròdia sobre l’origen de les diferències entre homes i dones. Com no ho entenen ho inventen.
Grease 2.0: la pressió de les amistats sobre com comportar-se és una càrrega i hem d’escoltar la nostra pròpia veu.
L’entrevista: Què faries per aconseguir una ocupació? Capacitat, formació, eficiència… Hi és suficient?
Notícia bomba: L’esport és un fenomen de masses, però tot l’esport?
Alliberament?: Ha dut molt de temps per a la dona conquistar els espais laborals i d’oci. Però de vegades no és or tot el que lluu.
La boxadora: Els somnis no entenen de sexe, ni de gènere ni de normes.
Dues caixes: Des que naixem hi ha una xicoteta línia traçada, de vegades diminuta, quasi imperceptible però solca el camí que caminen els nostres peus.
Aquest és el sorprenent resultat de la reflexió d’aquests adolescents en un moment que les polítiques d’igualtat han de tornar a ser prioritàries en els centres docents, sobretot pel que fa a la formació dels docents i dels nostres joves.
Encara que els protagonistes estan de viatge fi de curs hem pogut entrevistar el seu director Fran Pintadera
Com sorgeix aquesta idea i per què d’una temàtica com la igualtat de gènere?
La idea sorgeix a través de la Regidoria d’Igualtat i Integració de Sant Vicent del Raspeig. Suggereixen fer una obra de teatre per al Cicle Veus de Dona i, a partir d’ací, vam començar a treballar. Des del principi teníem clar que la manera de fer-ho era donant veu als joves i que ells ens contaren la seua visió real i no es limitaren a reproduir el que unes altres ja havien fet.
Què voldries ressaltar tu d’aquesta experiència?
Potser el més important de tot haja sigut el procés. Per la meua banda tenir l’oportunitat de debatre i conéixer els pensaments d’un grup humà tan bonic. Per a ells crec que ha sigut una ocasió, per desgràcia poc freqüent, de sentir-se escoltats i apoderats. Ha sigut fabulós veure com s’impliquen quan alguna cosa els mou. Tenen molt, moltíssim a contar.
Quin pot ser el futur d’aquest projecte?
De moment gaudir del que hem fet, respirar-ho. Sí que és cert que molts dels xics i de les xiques tenen intenció de continuar fent teatre social. Ha sigut una experiència molt grata. Per la meua banda estaria encantat de continuar. Seria bonic poder compartir-ho en altres llocs, però trepitgem el present, el que hi haja de vindre, benvingut siga.
Actors i actrius de 3r i 4t
Julieta Lafratta Ramos, Rocío Torres Gil, Agustín Fabian Porchia, Paloma Soler Rodriguez, Laura Rebollo Rodriguez, Andrea Soler Lavado, Laura Calderón Soriano, Marina Rodriguez Gonzalez, Vahe Melkonyan, Juan Carlos Valera Manzano, Lucía Lozano Villodres, Antonella Porchia, David Louzao Rabadán, Rut Guzman, Sara Sanchez Muñoz, Paula García Martínez, Aida Lillo García, Jose Torres, Fátima Muñoz
