La realitat parla que no hi ha integració si no ens sentim inclosos, i no hi ha inclusió si no podem exercir els drets inherents a la condició de ciutadà/ana.
Pot exercir el jove nouvingut/uda el dret a l’educació? La realitat que toca cada curs puntual a la porta d’aquesta escola ens conta que hi ha joves a partir dels 16 anys que arriben al nostre país i troben serioses dificultats a l’hora d’incorporar-se al sistema educatiu. La positivitat d’una llei educativa que dóna cobertura als joves fins als 18 anys als centres d’educació secundària no garanteix de manera efectiva el dret a l’educació per a aquest sector de la població. Problemes burocràtics, tècniques dissuasòries d’alguns equips directius convençuts de no poder atendre’ls adequadament, mancança d’una oferta formativa que els tinga en compte i per tant integre, quan siga necessari, l’aprenentatge de la llengua dins el desenvolupament d’un currículum adaptat… totes aquestes qüestions van alçant un mur que exclou a qui acaba d’arribar de la condició de ciutadà i, per tant, impossibilita la seua integració. Impossibilita també el desenvolupament personal dels afectats i afectades, qüestió no menys important, recollida en la Declaració de drets universals.
Cada curs obrim la porta a la realitat i intentem donar-li una resposta adequada. Quina resposta donem als joves nouvinguts que no s’han pogut incorporar al sistema educatiu espanyol? La principal resposta és el grup de Base.
Al grup de Base arriben joves des de la classe d’espanyol, o gent més gran que ja té un domini major de la llengua, però dificultats per seguir el currículum de GES (graduat en educació secundària).
Una de les característiques principals del grup de Base és la flexibilitat, necessària per a atendre necessitats variades i circumstàncies canviants (cal tindre en compte que la necessitat de menjar guanya a qualsevol altra i així s’imposa l’imperatiu de fer la temporada de la taronja, fer extres en un bar…)
Al grup de Base es treballa al voltant de dos àmbits, un àmbit científic matemàtic i un àmbit sociolingüístic, però, a banda que la majoria assisteixen des de l’inici del curs a les classes d’espanyol mitjà, són pocs els alumnes que al llarg del curs no amplien horari amb el curs de preparació a la prova d’accés a cicles formatius, amb assignatures de graduat o fins i tot classes de reforç específiques perquè ells i elles puguen assolir les competències bàsiques que els permeten seguir el seu itinerari formatiu.
Es tracta de facilitar una qualificació que els servisca per continuar avançant. Com a mínim obtenen el 3r nivell del cicle I d’educació d’adults (nivell oficial que correspon al grup de Base), però en quan és possible se’ls va donant el nivell i per tant la certificació de GES 1 i després de GES 2, se’ls prepara i orienta cap a les proves lliures… En definitiva, intentem que vagen recorrent el camí, de la forma més eficaç possible, cap a la formació professional.
Durant el camí, el caminant, per no defallir, ha de percebre com a possible el punt d’arribada. És important, per a aquest menester, saber on està cadascú en cada moment (tutories i revisió constant d’allò que es va fent), és important sentir-se acompanyat (l’escola com a espai d’acolliment i el grup com a marc de convivència); és important sentir-se valorat (currículum vertaderament intercultural; construcció entre tots i totes del coneixement, completant la perspectiva occidental amb les seues perspectives per a acostar-se a una veritat que mai és absoluta).
És essencial també que utilitzem una metodologia activa i participativa que aprofundisca en la relació entre l’alumne i l’escola, i entre l’escola i el seu entorn. L’escola ha de ser una porta sempre oberta per a accedir al coneixement del medi en el qual estan vivint; d’ací la importància de projectes que plantegen activitats conduents al reconeixement del medi físic i social, principalment de la ciutat de València, amb el grup, amb l’escola o en companyia d’altres col·lectius.
Projectes com “La música de les esferes”, en què s’abordaren qüestions relatives a astronomia, matemàtiques i arquitectura a través d’una exposició, un taller de construcció de poliedres, i una passejada per València per a l’observació de cúpules de diferents èpoques, han desenvolupat aquesta metodologia en l’àmbit científic. Programes com “Viajero 7000 millones” en què es planteja el curs com un viatge, el destí del qual és el món – i qui millor que el mateix alumnat, gent d’arreu del món, per guiar-nos? qui millor que la docent per guiar pel ací i ara de València a través de la història i les passejades, museus…?- és un exemple de com es treballa des de l’àmbit social.
I continuarem repensant la nostra feina, continuarem aprenent de l’alumnat i continuarem obrint sempre que la realitat toque a la nostra porta, perquè pensem que l’única ciutadania possible és la universal en la qual tots i totes estem inclosos.
