La violència contra les dones és una xacra, les estadístiques parlen per si soles i un 18’3% de les dones treballadores manifesten haver patit alguna vegada una agressió d’assetjament sexual i no cal parlar del nombre de dones assassinades per les seues parelles any rere any.
El projecte del curtmetratge “Rosa Obscur” del Col·legi Hernández naix de la necessitat de tractar el tema de la violència de gènere entre els adolescents, sobretot tenint en compte que és una problemàtica que comença en els inicis de les relacions de parella. Per això, amb l’ajuda dels assessors de la Mancomunitat de la Ribera, es va plantejar recollir tota la informació possible a partir de les experiències pròpies dels alumnes o del seu entorn més pròxim. El pas següent era reflectir totes aquestes experiències personals, imaginar una història i començar a redactar el guió, sempre amb la col·laboració de l’alumnat per tal de donar-li la màxima versemblança.
L’argument se centra en la història de Roser, una adolescent madura i compromesa que gaudeix d’una vida plena, malgrat els seus 17 anys. Té una família que l’estima, uns amics de debò, és brillant als estudis i comença a despuntar en la seua aventura del patinatge. Fins i tot Cristian, el xic dels seus somnis li havia demanat d’eixir feia poc. La vida, per a ella, és de color rosa. Els esdeveniments fan que el meravellós rosa semble , dia rere dia, més fosc. Sense saber com, el morat de l’angoixa acaba tenyint la vida de la dolça Roser.
La història gira al voltant dos eixos: l’adolescent que viu el seu primer amor, i l’adulta (tia de la protagonista), que està vivint una situació de violència de gènere. L’objectiu principal era establir un paral·lelisme entre les dues històries per tal de mostrar les diferents etapes en una relació de parella: els inicis d’una relació en la qual van apareixent els conflictes, i aquella on la violència es manifesta habitualment. Un altre tema més secundari és la confiança o desconfiança entre pares o fills en referència a les relacions personals
Quant a la col·laboració de la comunitat educativa, cal destacar la participació de l’alumnat, no sols pel que fa a la seua aparició en escena sinó també en l’elaboració del guió, el vestuari, el maquillatge, materials, etc. També ha participat el claustre del centre, les famílies i, fins i tot antics alumnes.
Pel que fa a la gravació, cal dir que s’ha fet en blanc i negre per tal de destacar els moments de color rosa (escenes positives) i els de color morat (escenes negatives).
L’objectiu principal ha estat oferir pistes i estratègies sobre com protegir-se en cas de patir maltractament, sempre transmetent el missatge que se’n pot eixir, conscienciar l’alumnat de la presència de micromasclismes en les relacions de parella i mostrar la importància de previndre aquestes actituds.
Amb treballs com aquests aconseguim que l’alumnat s’implique de forma molt activa en el centre i s’estableixen molts vincles amb tota la comunitat educativa. Són experiències molt enriquidores per a tots i si hem donat un referent per caminar tots junts cap a una coeducació i unes relacions igualitàries; podem dir que l’esforç ha pagat la pena.
Hem de donar les gràcies a l’Ajuntament d’Alzira que ens ha atorgat el Premi d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira” a la Categoria d’Educació Secundària.
