PER QUÈ CCOO NO HA DONAT SUPORT A LES MOBILITZACIONS CONTRA LA REDUCCIÓ DE CONCERTS?
La Conselleria d’Educació enguany ha fet l’arranjament escolar de forma conjunta per a la xarxa pública i la concertada, i va publicar el divendres passat les modificacions de concerts educatius. Recordem que en els últims anys les corresponents resolucions van ser publicades a la fi de juliol o en ple agost. Almenys en terminis hem guanyat.
No obstant això, enguany s’ha muntat un enorme enrenou sobre aquest tema, incloses recollides de signatures i diverses concentracions convocades per l’organització patronal anomenada Escoles Catòliques, amb el suport de la Concapa (Confederació Catòlica de Pares) i els sindicats FSIE i USO, per a mostrar la seua repulsa “per les retallades en centres d’iniciativa social i l’arranjament escolar”.
La Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià no dóna suport a aquestes mobilitzacions.
Quin és el motiu?
En primer lloc, analitzem les dades de les modificacions d’unitats concertades dels últims anys, per situar l’ocorregut ara.
Cal matisar un poc aquestes dades. En alguns casos, en el mateix centre es produeix una supressió i un increment d’unitats (per exemple, si canvia el tipus d’unitat d’educació especial, o el cicle formatiu) i en aqueix cas en el llistat apareix com una unitat nova i una altra suprimida, per la qual cosa el nombre real d’augments i de supressions ha de baixar en paral·lel. En general, aqueixos centres han intentat fer els canvis organitzatius necessaris per a no acomiadar ningú, i açò fa disminuir el nombre d’acomiadaments.
Però d’altra banda hem de tenir en compte que una unitat no significa un acomiadament, sinó una cosa més, perquè la ràtio professor/unitat és superior a 1, per la qual cosa la supressió d’una unitat significa un acomiadament (de vegades, dos) més una reducció de jornada per als que es queden en el centre.
Les dades de l’arranjament escolar del curs proper, en tot cas, encara que canvien la tendència (és la primera vegada que el balanç resulta negatiu en -3), tampoc justifica en la nostra opinió l’enrenou organitzat. En la primera proposta de la Conselleria aquest balanç era de -18, però finalment després de les al·legacions ha quedat en -3. No podem fer una anàlisi similar d’anys anteriors perquè, malgrat les nostres contínues protestes, l’anterior Conselleria des de fa almenys deu anys no ens informava de la seua proposta de modificacions, per la qual cosa ens assabentàvem quan es publicava en el DOCV, i per això no sabem l’efecte que havien tingut les al·legacions.
Podem estar d’acord o no en quines unitats se suprimeixen (diverses en la Fuensanta) o s’augmenten (algunes en col·legis que segreguen); però el que és evident, a la vista del llistat, que és públic i pot ser consultat fàcilment, és que no s’ha produït cap persecució religiosa. S’augmenten o es redueixen unitats indistintament a centres religiosos, seglars i a cooperatives.
Aleshores, per què s’ha produït aquest enrenou? Per què les patronals han convocat mobilitzacions enguany i uns altres no, si el nombre de supressions era major?
Deixant a banda el fet que s’haja publicat en ple curs escolar (altres anys no era factible mobilitzar a l’agost, però podria haver-se fet perfectament a l’inici de curs), pensem que la causa podrien ser dos motius:
1.- Les, al nostre judici, desafortunades declaracions del conseller d’agost de 2015, sobre la “barra lliure” i la concertada. Desafortunades en primer lloc per l’amenaça que contenien per a tot el sector, inclosos els treballadors i les treballadores; i en segon lloc, perquè es van sentir amenaçats els que menys motiu tenien. Suposem que aquesta frase no contenia el desig del conseller d’acabar amb tota la concertada, incloses les cooperatives i els centres que desenvolupen una gran tasca social, sinó d’acabar amb els tripijocs que s’havien denunciat en els mesos anteriors: alliberats de les patronals, excés d’hores en alguns centres, i uns altres que tots sabem que hi ha. En aquest cas potser hagués sigut molt més oportú ser més prudent en les declaracions i enviar a la inspecció a comprovar si els directors imparteixen el nombre d’hores lectives que declaren, per exemple.
2.- Que aquest balanç negatiu de 3 unitats va acompanyat d’un increment de 400 aules en els centres públics.
Per analitzar això hem de comparar el succeït en aquests últims anys en els dos sectors. No disposem d’una anàlisi similar d’unitats noves i suprimides dels centres públics, però sí tenim una dada fiable: el nombre de treballadors que apareixen en plantilla en les actes de les eleccions sindicals. I aquestes ens donen les dades següents:
És a dir, que entre 2010 i 2014 va haver-hi una disminució de 4.815 docents. Als funcionaris no se’ls pot acomiadar, però aquesta reducció de llocs va recaure majoritàriament en el personal interí.
Aquestes dades ens serveixen per a dimensionar el problema. Els centres públics i els concertats formem part de la mateixa xarxa sostinguda amb fons públics, i és just que es recupere una part de les disminucions que van patir durant els anys de retallades del Govern anterior. I que si ha d’haver-hi supressions, es repartisquen equitativament entre els dos sectors. Per això és necessari tenir uns criteris clars per a decidir quina unitat se suprimeix. I cal decidir no només si el centre afectat és públic o concertat, sinó que cal afinar més i decidir a quin col·legi i quin grup se suprimeix. Substituir aquests criteris per mobilitzacions de centres públics contra concertats o concertats contra públics o de fins i tot un col·legi contra el centre del costat pot portar-nos a una guerra que no desitgem en absolut.
Un altre tema serà la recerca de solucions per a les persones afectades, i en aquest sentit hem insistit a la Conselleria (a aquesta i a l’anterior) per reprendre l’Acord de centres en crisi que tan bons resultats ens va donar fa anys (des de 1985 fins a 2005 es van recol·locar més de mil professors i professores). L’Acord va funcionar mentre les unitats eren a compte de les noves plantilles, però en el moment es van completar aquestes no es va recol·locar ningú més. Tots els cursos hi ha vacants en els centres (per jubilacions, per noves unitats…) però els centres mai han recol·locat ningú en aquestes unitats.
Així doncs, tornant al principi: per què no defensa CCOO aquestes mobilitzacions?
– Perquè no hi ha motius. Tot i que comporta un trauma per a les persones afectades, la supressió de 36 unitats no justifica enguany unes mobilitzacions que no s’han convocat en anys anteriors amb un nombre major de reduccions. Això ens porta a sospitar que hi ha altres motius que no es diuen, i que reuneixen patronals, algunes associacions de pares i mares i dos sindicats que sembla que deuen algun favor a les patronals (tindrà alguna cosa a veure que en les eleccions sindicals troben tot tipus de facilitats en centres on nosaltres no aconseguim ni entrar?)
– Perquè la FE CCOO PV és sobirana a decidir quan es mobilitza i amb qui. Per cert, hem fet innombrables mobilitzacions en els últims anys en contra de les retallades en educació, en centres d’atenció a persones amb discapacitat, etc. etc., i mai hem vist allí als qui es mobilitzen ara.
– Perquè mai abans s’havien fet mobilitzacions similars al País Valencià contra la supressió d’unitats concertades. Sí es van fer en múltiples ocasions exigint la recol·locació del personal acomiadat, fins i tot una vaga de set dies en l’any 1991, i ací sí vam estar.
– Perquè consideràvem que el que tocava ara era fer un altre tipus d’accions, i aquestes són algunes de les quals hem fet:
- Pressionar fins a la sacietat per aconseguir una Mesa Sindical, i l’hem aconseguida.
- Els nostres afiliats/ades i delegats/ades ens han fet arribar les al·legacions que han enviat a Conselleria per portar-les nosaltres en mà i defensar les unitats perdudes o no concertades en la Mesa Sindical del dimecres 4 de maig.
- Ajudar alguns centres a elaborar aquestes al·legacions.
- Preparar amb la direcció d’aquests centres l’argumentari amb el qual defensar oralment, en l’esmentada Mesa, la no supressió d’unitats i l’aprovació de les denegades que van sortir de les direccions territorials.
- Paral·lelament, hem mantingut reunions amb regidories d’Educació i amb alguna direcció territorial.
- En aqueixa Mesa Sindical, vam defensar que no se suprimís a determinats centres que no arriben a la ràtio requerida però atenen poblacions desfavorides i porten realitzant les seus activitats docents durant molt de temps i amb indubtable professionalitat. En aquest sentit, valorem molt positivament que en alguns d’aquests casos s’haja reconsiderat la supressió.
Què farem ara?
El pas següent serà intentar reduir el nombre d’acomiadaments. En una Mesa Sindical el secretari autonòmic va dir que una unitat suprimida no significaria necessàriament un acomiadament, si es podia trobar una solució per a resituar aquesta persona en el propi centre.
I, paral·lelament, forçar aquestes patronals que han demanat la solidaritat de pares, professors i la resta del personal que recol·loquen en els seus centres les persones que siguen acomiadades com a conseqüència de les supressions, en les 33 places noves i en els centenars de vacants que es produeixen tots els anys en el sector. Ací no descartem mobilitzar, si no aconseguim un acord eficaç.
