Els inicis del curs 2016-2017 a l’Escola Vicent Ventura han resultat ser els més complicats i difícils de entre tots els viscuts. No per les dificultats pròpies de l’organització acadèmica: les consultes d’un l’alumnat tan divers, les cues de les matricules, la planificació d’horaris i recursos,…sinó per un problema que ve de llarg, que hem anat arrossegant quasi des dels inicis i que podem anomenar com “l’estatut jurídic” de l’escola, la dificultat d’assignar personal de la conselleria a un centre que no era “propi”, per dir-ho així.
Bé, totes i tots sabem com és de difícil classificar la realitat i com d’ardu trobar esquemes teòrics que facen justícia a aquesta. Doncs sí, d’això es tracta: de “fer justícia”.
És molt majoritària l’opinió que diu que l’escola Vicent Ventura és un dels millors exponents del que deu de ser una escola d’adults. Per suposat, sense desmerèixer cap altra…Però és una bona experiència educativa d’adults per la qualitat dels seus programes, la dedicació del claustre, el bon funcionament dels seus òrgans, la innovació metodològica en modalitats i continguts, la formació cultural arrelada, la diversitat i implicació de l’alumnat, junt a la facilitat que troba per a incorporar-se a altres propostes formatives (FP per a l’ocupació) donada la proximitat de FOREM,…però, es conclou, malgrat tot cal ordenar i sotmetre aquesta riquesa a l’ordenament vigent, particularment quant a la cessió de professorat per part de la conselleria.
Aquest problema no s’ha sabut resoldre per cap administració educativa des de que començà a caminar l’escola Vicent Ventura i no per falta de voluntat del sindicat CCOO PV. És una exigència legítima, però que no anul·la el que queda dit i que sosté la demanda que la riquesa del projecte no es perda per una aplicació cega de l’ordenament vigent.
Argumentacions que s’han aplicat i defensat en altres àmbits com la recurrent distinció entre serveis públics i les formes molt diferents de proveir-los o el de la importància que en els societats més avançades adquireix el “sector social”, que no és públic estrictament ni privat,…semblen no ser d’aplicació a aquest cas.
Per a mi, si algun sentit té la capacitat de manar dels poders públics en la conformació d’una administració eficaç és justament ordenar i dirigir una realitat, quant més rica millor, preexistent. Sembla una obvietat dir-ho. Aquesta realitat canviant, dinàmica,…ha de ser ordenada en defensa dels interessos públics. I quina hauria de ser la lògica que regira aquesta ordenació i afavorira la solució de l’actual dificultat i conflicte?
Sempre al meu parer, caldria partir, en primer lloc, del bé social a garantir: el servei de qualitat que ara presta la Vicent Ventura, la vàlua i les condicions del professorat. Segon, no posar en dubte el caràcter públic d’aquest servei que es desenvolupa d’acord amb la Llei del 95 i sota el control i avaluació de la Conselleria, independentment de les característiques que històricament han definit la seua provisió en el cas de la Vicent Ventura. Tercer, valorar la vinculació estreta i natural amb la CS de CCOO PV, que ha assumit el compromís de contribuir a la millora educativa i que com organització representativa se sent responsable amb el conjunt de la societat i les treballadores i treballadors. Una organització que al llarg del últims 20 anys ha aportat la xarxa Forem PV i les dotacions generals de manteniment de l’escola. Finalment, no és un tema menor a l’hora d’aquesta ordenació exigible, prendre en consideració el pacte implícit de la Generalitat amb CCOO PV en ordre a garantir la viabilitat futura d’aquest projecte educatiu i el compromís de mantenir-lo en el temps (professorat, infrastructures, dotacions…).
Les dificultats poden resoldre’s reconeixent la titolaritat pública de l’escola Vicent Ventura. Perquè el projecte desenvolupat ha estat en tot ajustat a les exigències i supervisió de la conselleria, valorat per ella positivament i, fins i tot, dut per personal seu. Si això suposa per a la Conselleria tindre un centre públic més i per al sindicat cedir i no disposar d’espais seus, restaria concretar a més com aplicar uns recursos materials i humans que l’escola necessita,… però en tot cas crec que hauria de ser possible un acord que assegurara la continuïtat de la Vicent Ventura, tot i que fora revisable i no definitiu.
Ja fa temps que hi ha un seriós debat econòmic i polític al voltant dels “bens comuns” i com cal tractar aquestes qüestions avui. Crec que cal garantir-los en allò que tenen de drets bàsics i bens públics, i per això aspirar a solucions estables i que donen estabilitat,…però també crec que la Vicent Ventura, com a escola arrelada al seu espai, inserida en les relacions que al llarg de 20 anys ha anat teixint, no deuria limitar-se a aconseguir aquesta estabilitat per mig d’estructures o instruments institucionals…hauria de protagonitzar la seua continuïtat a través de la participació de tota la comunitat educativa, del seu compromís i implicació. Val a dir, des de l’acció i no mitjançant la mera delegació en eixes esmentades estructures. Nasqué com a projecte social i així deu de continuar.
