El Decret aprovat, és el famós 3+2. Per què ens oposem, si molts comenten que és el mateix que hi havia abans de Bolonya? l’única cosa certa és que abans les llicenciatures, eren de cinc anys i hi havia algunes diplomatures, de tres, però poc més. El problema, no és tant que en siguen de 3 o de 5 cinc anys, sinó que el preu es dispara. Per començar perquè el preu del crèdit en les universitats ja ha patit una pujada gran aquests dos últims anys, creant grans diferències entre les comunitats autònomes, i això quant al grau però el preu del crèdit del màster és molt superior al del grau. Per la qual cosa cursar els cinc anys: grau més màster encarirà molt les carreres.
Però hi ha un problema major que és la desregularització. Si cada universitat pot fer el que vulga, açò és el disparador d’eixida per a una privatització de la universitat. Clar el ministre Wert diu que tres anys els eixirà més barat a les famílies, allò que no diu és que no s’aconsegueix el mateix nivell de coneixement amb 3 que amb quatre anys, i a més amb una filosofia de graus generalistes i especialització en el màster. Volem equiparar els graus als mòduls professionals?
El Decret següent que tenen preparat que és el de centres, incideix en aquesta desregularització. Segons el que coneixem dels esborranys, el que permet precisament és relaxar les condicions necessàries per a crear un centre d’educació superior. Fins ara molts centre privats han vist limitat el seu creixement perquè, per exemple, la Llei estableix un nombre mínim de doctors per a implantar el centre, i hi ha uns terminis per a aprovar cada titulació. Amb el Decret de centres tot això es flexibilitza. Per la qual cosa incideix altra vegada en la privatització de l’educació superior.
Segons el que sabem el tercer Decret, el d’acreditació, posa traves en les borses de professors acreditats, aquells que no han pogut accedir a noves places a causa del límit de la taxa de reposició. I de passada, pels documents de què disposem, tornar al model de menysvaloració de la docència, amb l’agreujant que el document que circula no arreplega els acords als quals arribem en la mesa de negociació.
Per tot això, creiem que és una atac al model d’universitat pública, que seguim defensant que hauria de ser gratuïta. El model dels crèdits ja s’està veient que no resol el problema més aviat l’agreuja en el cas de les famílies més humils. I ho fa sobre la base d’encarir la universitat pública, amb preus cada dia més similars als de les privades, i desregularitzant la creació d’universitats, per facilitar la posada en marxa de més universitats privades.
És a dir, el que volen és obrir una nova línia de negoci: l’educació universitària.
