EducatEReflexionsAra per ara hem encetat el curs amb el tractament de l’esborrany del Decret que ve a regular el Model Lingüístic Valencià. Després d’una intensa negociació en meses i en les comissions pertinents del CEV les sensacions que em queden són contrariades.
Tinc que confessar que en fer la primera lectura de l’esborrany del Decret em vaig sentir molt complagut de veure que hi havia tota una declaració de intencions en el preàmbul per a dignificar i continuar normalitzant el valencià. Però no sols això, aquella terminologia que des de les CCOO començarem a emprar junt a altres entitats allà pel 2010 quan organitzarem les jornades “el valencià en el món del treball” i que pretenien augmentar l’ús social del valencià també quedava recollit en el preàmbul i en l’articulat. A més, tot ben enfocat des d’una vessant didàctica i pedagògica entenent el model lingüístic dins d’un canvi metodològic transversal en la intervenció que es fa dins de l’aula, entrant a aspectes concrets que definiran com ha de ser el Pla Lingüístic de cada centre educatiu. I tenint present la necessitat de fer partícip del decret als mitjans de comunicació en un tractament globalitzat necessari i adient en la societat dinàmica i canviant en la que vivim.
Ara bé, podíem ser mes ambiciosos? Podíem intentar aconseguir una mica més? Reduir els nivells, estrènyer el calendari d’aplicació, possibilitar la participació dels Consells Escolars Municipals, acabar amb l’exempció, aconseguir el requisit o competència lingüística en les dues llengües cooficials per a accedir a la funció pública?
Ho havíem d’intentar, això sí, tenint clar que en aquest tema havíem de ser cul i camisa, que la llengua no pot ser eina de confrontació política com malauradament ha estat al nostre país durant tants anys, que la virtut es troba en el terme mitjà com ens va ensenyar Aristòteles, que més que fora a contracor el consens i l’acord havia de ser la prioritat.
És per això que al llarg del procés de debat sempre hem treballat sota la premissa que el que necessitem és una norma que ens empare a tots i totes i que propicie l’objectiu d’aconseguir que tot l’alumnat del País Valencià siga competent en les dues llengües cooficials i en almenys una estrangera. Pense que amb aquest decret es pot aconseguir l’objectiu enunciat. Caldrà però mantenir el que és la seua principal fortalesa, l’acreditació per a l’alumnat de nivells de coneixements de llengües, una acreditació que comporta un creixement plurilingüe dinàmic on es condiciona un major domini del valencià per a assolir un major domini de l’anglès. Un paral·lelisme que propicia un altra de les tesis defensades per nosaltres, més anglés, sí, però amb més valencià per a revertir la seua condició de llengua minoritzada.
Per altra banda també hi trobem una debilitat en el fet que la norma no s’acompanye d’un Annex que desplegue les línies mestres de l’ordre que haurà d’emanar del mateix i de la línea del finançament d’aquesta ordre. Sense un potentíssim pla de formació del professorat tot pot quedar en fum de botges i aleshores estarem davant d’un autèntic desgavell. El pla de formació és la clau de volta d’aquest decret, un pla que facilite al professorat els coneixements necessaris però que també resulte un incentiu en un moment on les polítiques de retallades encara estan ben presents en la memòria dels docents fent córrer el desencant i el desànim. Qüestió que caldrà revertir ja que el que necessitem a les aules és precisament professorat al que es reconeix el seu esforç i se’l valora en la seua justa mesura amb la consideració social i moral que mereix en realitzar la seua tasca.
Confiem que el govern valencià faça un esforç fort i decidit en el desenvolupament d’aquest decret per a possibilitar un domini amb les competències pertinents de la nostra llengua arreu de tot el territori valencià, i que aquest esforç vinga acompanyat d’una potent campanya explicativa i didàctica de les bondats i possibilitats que comporta aquest decret. A més caldrà que la Generalitat Valenciana plantege la substitució de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià per una Llei d’Igualtat Lingüística, sols d’aquesta manera estarem posant el substrat necessari per a recuperar l’ús social, administratiu, laboral, científic,eclesiàstic,… de la nostra llengua, element bàsic i fonamental per a preservar la nostra cultura i identitat i per a construir una societat cohesionada que camine cap al futur amb pas ferm i decidit.
Amb acomiadament baussetià,
