I el tret més destacable és les dificultats que trobem uns sindicats per a accedir als treballadors i a les treballadores del sector, i com de fàcil ho tenen altres. Les patronals del sector són qualsevol cosa menys neutrals en aquestes eleccions.
Hi ha sindicats que no permeten que se’ns lliuren els censos electorals a la resta, però el dia de constitució de les meses electorals ells ja els tenen. Hi ha sindicats que quan arriben a un centre ja es troben preparada la seua candidatura, anant la mateixa direcció classe per classe a demanar al professorat que es presente per tal o tal sindicat, mentre uns altres hem de bregar amb la por a ser assenyalats com un sindicat “que vol que es lleven els concerts” o fins i tot que “pretén acabar amb tots els centres privats”, que volem acabar amb el pagament delegat i barbaritats semblants. En massa ocasions hem vist que alguns treballadors, després de signar la candidatura de CCOO, són cridats al despatx i quan ixen d’allí ens diuen que no poden suportar tanta pressió i que retiren la signatura de la candidatura…
L’objectiu comú de les patronals i d’algun sindicat és que els sindicats de classe no puguem presentar-hi candidatura. I atés el format de les eleccions sindicals, si en un col·legi no hi ha candidatura d’un sindicat, òbviament ningú pot votar per aquest. El problema que ens trobem no és que la gent no puga votar CCOO, és que en molts centres no aconseguim completar la candidatura mínima exigida perquè els treballadors i les treballadores tenen por a les represàlies que els pot portar presentar-se per CCOO o fins i tot que se sàpiga que hi estan afiliats. I, a propòsit, tenim afiliats que han triat estar en CCOO perquè tenen molt clar que és el seu sindicat, però es mantenen en la clandestinitat, com fa dècades.
Afortunadament, en alguns col·legis tenim representants que al seu dia van decidir donar la cara, i la seua tasca és àmpliament reconeguda pels seus companys. I el resultat en aquests centres ha sigut beneficiós per a tots, fins i tot per als mateixos centres.
Perquè CCOO no vol que es tanquen els centres privats, ni que es lleven els concerts, ni que desaparega el pagament delegat, diguen el que diguen les patronals i alguns sindicats. De fet, sempre ho hem defensat, i duem ja molt temps reivindicant que s’hi incloga el personal complementari dels col·legis, el personal d’administració i serveis i fins i tot que s’estenga aquest model de concert a sectors com ara atenció a la discapacitat i a menors, dependents d’altres conselleries. I quan hem tingut la possibilitat hem analitzat la reducció d’unitats concertades perquè es mantingueren, flexibilitzant les ràtios, i cercant solucions per al personal afectat.
El problema de triar a sindicats afins a les patronals és que després, en cas que hi haja cap problema, no serveixen per a res. Ens hem trobat moltes vegades amb persones que han vingut a CCOO dient que eren afiliats de tal o tal sindicat i que tot anava molt bé fins que va sorgir un problema, i llavors van veure que no podien fiar-se d’aqueix sindicat precisament per la seua relació amb els titulars del col·legi. I llavors acudeixen a CCOO cercant ajuda.
La representativitat que ix de les eleccions sindicals és molt important perquè quan tenen la majoria organitzacions sindicals afins a les empreses poden signar convenis que perjudiquen als treballadors i a les treballadores. En el nostre entorn tenim casos molt propers si comparem, per exemple, el Conveni de concertat (que CCOO no va signar per tenir aspectes regressius) i el Conveni autonòmic de centres d’atenció a persones amb discapacitat, on CCOO té majoria absoluta.
Sempre ha sigut molt important triar bé, en el sentit de triar a aquelles persones que ens informaran, ens ajudaran a resoldre els problemes, ens donaran suport i defensaran els interessos col·lectius de tots i totes, però les darreres reformes laborals han produït canvis molt importants i han deixat a mans dels representants legals dels treballadors decisions que poden perjudicar-los molt. Si els treballadors i les treballadores trien uns representants afins a l’empresa els estan donant la legitimació perquè negocien condicions regressives.
