Aprovisionamientos formales y vitales en la educación de personas adultas”, on afirmava el següent: la educación a lo largo de la vida ofrece una valiosa oportunidad para salir del imaginario dominante, para desplazar nuestros marcos de sentido, para encontrar alternativas hacia otros mundos posibles. Esto no es retórica, lo estamos viendo y viviendo día a día en nuestras aulas, con personas a las que vemos crecer re-significando identidades, cambiando sus habitus, sus prácticas culturales y sociales. Esto, de nuevo, es lo que estáis haciendo en la Vicent Ventura cotidianamente, acompañar a los sujetos en sus biografías y en su biograficidad: no es poca cosa.
I tant que no és poca cosa, però té realment l’educació al llarg de la vida aquest efecte? aconsegueix l’EPA Vicent Ventura acompanyar l’alumnat en la seua biograficitat i col·laborar així en la construcció d’un món millor?
Ens agrada pensar que sí, però, per a ser serioses agafarem l’afirmació de J. Beltrán només com una hipòtesi que necessita ser validada, i durant aquest 20é aniversari realitzarem un treball d’investigació per tractar d’aportar proves de la seua veracitat.
Ens centrarem en els aprovisionaments vitals. Per als aprovisionaments formals podríem haver inclòs en aquest article més d’una gràfica (nombre de graduats escolars expedits cada curs, nombre de persones d’origen estranger que estudien cada curs a l’escola, nombre de treballadores i treballadors que obtenen el graduat gràcies a l’opció en línia, certificats de llengua castellana i valenciana expedits cada curs…) on les xifres serien molt eloqüents, però ara es tracta d’encarnar les xifres, de comprovar si el nostre projecte d’escola aconsegueix millorar la vida de les persones des d’una perspectiva més existencial.
Vivim narrant-nos la pròpia vida, repensant el que hem fet, el que ens ha passat, el que hem viscut. I aqueix repensar som també nosaltres. No somos lo que somos, sinó lo que hacemos para cambiar lo que somos, deia Eduardo Galeano. Pensem que l’educació i l’escola tenen un poder immens per acompanyar i potenciar aquesta reflexió que significa un procés d’autoconstrucció de la narració de la pròpia vida i per tant de la identitat.
Com sabrem si la hipòtesi és vàlida? Haurem de donar veu a qui no en sol tindre, entrevistar l’alumnat perquè compartisca amb totes nosaltres les seues històries de vida.
Al llarg d’aquest curs en el qual celebrem el 20é aniversari, les dones del programa formatiu Enredra’t estan formant-se, amb l’ajuda dels sociòlegs de La Dula, en la tècnica de l’entrevista per poder realitzar posteriorment entrevistes d’històries de vida lligades a l’educació a altre alumnat de l’escola. A l’hora, el professorat està treballant en els diferents grups i de molt diverses maneres sobre els records de l’escola, vida i escola… D’aquesta manera està sent una investigació horitzontal, participativa, amb la qual pretenem investigar per investigar-nos, amb la qual volem que cada individu esdevinga autor conscient de la narració que és la seua vida, al mateix temps que reconstruïm la història coral de l’EPA Vicent Ventura, no la dels números sinó la de les vides.
Les entrevistes seran filmades pel cineasta Miguel Baxauli, que, juntament amb les alumnes d’Enredra’t, muntarà un documental. Documental que serà part de la nostra memòria i per tant part d’aquest camí que volem continuar anant fent, però serà també una reflexió sobre els aprovisionaments vitals que proporciona l’educació al llarg de la vida, i que proporciona qualsevol projecte d’escola que, com el nostre, defuig apuntalar l’status quo, per a, ben al contrari, posar els fonaments del canvi social que ens conduisca a la humanització d’aquest món nostre.
