El reconeixement efectiu del dret a l’educació ha de produir-se per una actuació coherent dels poders públics, però d’acord amb la nostra idea de democràcia, correspon a tota la ciutadania contribuir, en la mesura que puga, a aquest objectiu declarat.
Al nostre País el dret a l’educació està lluny de tenir aquest suport, si s’analitza en profunditat tant les polítiques practicades (inversions, desenvolupament d’instruments…) com el suport ciutadà per a aconseguir els objectius i les finalitats d’aquestes proclamacions solemnes.
Les estadístiques (EPA, Eurostat…) diuen que una tercera part de la població major de 16 anys no disposa de formació equivalent a l’educació obligatòria i un altre terç que sí en disposa no té una certificació professional que li done validesa. Per això cal considerar dramàtic que al nostre país es duplique el percentatge de joves que no assoleixen els objectius i finalitats d’escolarització, respecte del conjunt de la UE. Així, el dret a l’educació, hi comprenent l’accés a la formació professional i permanent, està lluny de ser efectiu. (F.J. Hernàndez i Dobón).
És sobre aquest rerefons que es pot entendre la importància de l’Escola d’Adults Vicent Ventura, que ara compleix 20 anys. L’Escola Vicent Ventura nasqué com un projecte molt participat. Però cal agrair a les persones que des del seu inici dissenyaren el projecte, participaren en el seu desenvolupament, integraren els successius equips docents, feren costat i acompanyaren cadascuna de les seues activitats o “s’enredaren” en l’escola… els seus esforços, posant en valor el camí fet.
La nostra Escola ha jugat un gran paper en l’escolarització i millora de persones que tenen interés a desenvolupar-se mitjançant la formació permanent. Ha facilitat que persones joves puguen reincorporar-se a l’educació reglada, assolint diverses titulacions que els capacite i permeta continuar estudis o accedir a proves de selecció per a un lloc de treball. Però a més ha desenvolupat programes i activitats educatives en un sentit ampli, comptant no sols amb el claustre de l’escola, sinó amb el suport de FOREM i de la resta de fundacions de CCOO PV, del conjunt de les organitzacions confederals i de grups de voluntariat.
Per això es pot dir que la Vicent Ventura ha contribuït de forma modesta i clara a mantenir un concepte d’educació de persones adultes que va més enllà dels aspectes compensatoris de recuperació d’oportunitats perdudes per a persones grans. S’ha implicat en la resposta educativa a la situació de crisi de l’ocupació i del treball, buscant una presència més qualificada, facilitant l’accés a noves ocupacions o atenent les noves demandes que condicionen el manteniment en aquestes. Però, a més, exemplificant que aquest servei públic educatiu, perquè ho és, ha de fer realitat que “els éssers humans s’eduquen entre si, mediatitzats pel món”, com deia Paulo Freire. És a dir, que la proposta educativa de la Vicent Ventura ajuda al desenvolupament solidari de les persones, atenent les seues situacions, les exigències i possibilitats de l’entorn. Facilita la comprensió i interpretació de les seues experiències socials, per a constituir-se en subjectes que aprenen a aprendre en una societat complexa, de risc, de vegades injusta i indecent (A. Margalit).
Aquest aniversari es pot dir que està també lligat al de la Llei de formació de persones adultes (Llei 1/95), i la nostra escola, que és “sindical” en sentit ple, reivindica i tracta d’ajustar-se a l’esperit que animava la demanda ciutadana d’aquella llei.
Des de la particular visió de qui ha sigut testimoni, en la distància, de l’esdevenir de l’escola Vicent Ventura, assenyalaria el que podrien ser tres grans objectius ara per a continuar desplegant les seues potencialitats:
- Assegurar el compromís públic en el seu desenvolupament. No sols reforçant jurídicament el seu estatus, sinó ponderant el que és i la filosofia que hi subjau. Volem prestar un bon servei a la ciutadania, cercant la implicació activa de totes les persones que s’hi relacionen. La seua participació genera una coresponsabilització solidària en un projecte que nasqué de la participació.
- Reforçar les relacions amb el sindicat, per aconseguir que les organitzacions de CCOO consideren l’escola com una obra seua, que els permet completar i enriquir el seu compromís amb les treballadores i els treballadors, en les seues condicions i aspiracions més personals, buscant camí a la satisfacció de necessitats objectives, mitjançant una acció col·lectiva, educativa i propositiva de construcció i reconstrucció popular.
- Contribuir a fer de l’educació un dret a guanyar efectivament i que inclou moltes expressions, formes i oportunitats d’aprenentatge. Fer que es valore, no per raons instrumentals, sinó com a part d’una exigència ètica, d’humanització i de democratització a la nostra societat. L’escola per això ha de continuar ajudant a enfortir l’educació en totes les seues expressions i particularment la formació professional i permanent.
